Moció de suport a la vaga de dones del 8 març

El 8 de Març de 1857 un grup d’obreres tèxtils va prendre la decisió d‘eixir als carrers de Nova York a protestar per les míseres condicions en què treballaven. A partir d’aquesta data es van succeir diferents moviments, entre ells una vaga. En una fàbrica de SirtwootCotton, les treballadores reclamaven igualtat salarial, disminució de la jornada laboral a 10 hores i un temps per donar de mamar als seus fills i filles.  Durant aquesta vaga un centenar de dones van ser cremades dins de la fàbrica, incendi que es va atribuir al propietari de la fàbrica com a resposta.

Després de la Segona Conferència Internacional de Dones Treballadores en Copenhague en 1910 es va establir el 8 de març com el Dia Internacional de la Dona Treballadora. Dia de reivindicació dels drets laborals i socials de les dones reconegut internacionalment i nascut des del feminisme com a reivindicació de la igualtat i de l’equitat entre dones i homes.

En els darrers temps, la crisi econòmica ens ha portat cap a una situació de desigualtat cada volta major, a una feminització de la precarietat i a una pèrdua de drets de ciutadania, fins i tot de drets ja consolidats. Les retallades econòmiques han suposat un atac directe contra el procés d’igualtat entre dones i homes ja que la precarietat laboral, la cura de les persones dependents, etc. són qüestions que assumeixen habitualment les dones quan les institucions públiques no les cobreixen o resolen en la seua totalitat.

Islàndia sempre ha sigut un referent en la lluita contra les desigualtats entre homes i dones, no debades, en 2017 se situà com a l’Estat del món amb una menor escletxa de gènere segons dades del Fòrum Econòmic Mundial, títol que ostenta des de 2008. Malgrat això, Islàndia continua avançant cap a la igualtat, i s’ha convertit en el primer país en aprovar per llei l’exigència a les empreses (amb 25 treballadors o més) i organismes públics, que demostren que les seues treballadores i treballadors guanyen el mateix jornal pel mateix treball realitzat. Aquelles entitats que no ho puguen demostrar s’enfrontaran a sancions econòmiques. Aquesta mesura pionera entrà en vigor el dia 1 de gener de 2018 i és un gran pas per arribar a la igualtat real i efectiva entre dones i homes quant a salaris.

A l’Estat Espanyol, la situació dista molt de la d’Islàndia, o altres països del nostre entorn, com Alemanya, França, Noruega o Dinamarca. La bretxa salarial de l’Estat Espanyol es situa en un 23,25%, això vol dir, una mitjana de 6000€ anuals menys per una treballadora que desenvolupa una feina d’igual valor que un home, segons dades de l’últim informe realitzat per la UGT.

No obstant això continuen sent insuficients les accions portades a terme per part del govern central per promocionar la igualtat real i efectiva entre homes i  dones.  La inexistència d’un Ministeri d’Igualtat propi i independent ens preocupa de manera considerable, però ens preocupa més si cap la poca perspectiva de gènere d’algunes de les campanyes impulsades per part del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat. Els estereotips i el patriarcat estan impregnant de manera perillosa tota la política feta des de l’executiu  central  al no donar  l’atenció que requereix la igualtat entre homes i dones.

En matèria laboral la situació no és més positiva al trobar-nos amb  un executiu incapaç de prendre mesures que vagen encarrilades a fomentar la reducció de l’escletxa salarial. Per si això no és prou negatiu, el President del govern ha protagonitzat en les darreres setmanes declaracions  donant a entendre que la igualtat salarial no és una prioritat per a l’executiu.  Declaracions de les quals s’ha vist obligat a desdir-se posteriorment. Tot i això, les retallades en les partides d’igualtat continuen mantenint-se i les polítiques adoptades per part del govern ignoren totes les desigualtats en materia laboral i econòmica a les que ens veiem sotmeses les dones  diàriament.

El govern valencià dintre de les seues competències en polítiques de promoció de l’ocupació, ha implementat diverses mesures per la lluita contra la discriminació laboral de les dones. En tots els programes de foment de la contractació (AVALEM) s’aplica de forma transversal la discriminació positiva. Així, les ajudes per a contractar un home són del 80%, mentre que per una dona són del 100%.

Altres mesures a destacar podrien ser la posada en marxa el segon Pla d’igualtat de la Funció pública, l’augment dels permisos de paternitat o l’increment del nombre d’agents en la xarxa d’igualtat.

Tot i aquests esforços que el Govern valencià està fent per fer front a l’escletxa laboral i a la feminització de la pobresa, cal recordar que les competències en matèria laboral ara per ara són estatals, per això, des de Compromís, considerem més que necessari una llei com la que acaba d’entrar en vigor en Islàndia per tal de pal·liar esta injustícia social i econòmica que afecta totes les dones treballadores, així com la implementació de les mesures que les Corts Valencianes, en resolució de la Comissió de Polítiques d’Igualtat de Gènere i del Col·lectiu LGTBI,del 5 de desembre de 2017, van instar al govern estatal.

Traslladem al govern espanyol la nostra preocupació per la situació de discriminació, una més, que pateixen les dones de l’Estat Espanyol, que lluny de millorar, en els últims anys ha empitjorat. Es demostra que l’aplicació de la llei 3/2007 del 22 de març per la igualtat efectiva de dones i homes és ineficaç i no està solucionant els problemes reals de desigualtat.

És per això que proposem els següents

 

ACORDS

 

  • Adherir-se a la vaga de dones del dia 8 de març convocada a escala mundial.

 

  • Com a Ajuntament, ens comprometem a avaluar i fer el seguiment dels acords presos altres anys en matèria d’igualtat.

 

  • Demanar al govern espanyol que inicie els tràmits per aprovar una llei d’equiparació efectiva salarial entre homes i dones.

 

  • Instar als partits polítics amb representació al Congrés dels Diputats a presentar propostes i que agilitzen els processos per tal d’aprovar la llei.

 

  • Instar el govern estatal a destinar recursos en inspecció del treball i seguretat social per a detectar i sancionar discriminacions directes i indirectes salarials per raó de sexe.

 

  • Instar el govern estatal a equiparar els permisos de paternitat i maternitat i, a més, fer que siguen intransferibles i cent per cent remunerats, amb el calendari d’implementació respectiu.

 

  • Donar trasllat dels presents acords al Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, a les portavocies dels diferents grups parlamentaris del Congrés, a la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives,a les portavocies dels grups parlamentaris de les Corts, així com que es publicite per les vies habituals i es comunique al teixit associatiu de Alfafar.

 

Alfafar a 12 de Febrer de 2018

 

Arxivat en: Moviments Socials

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *