Jo, Germànius Indignatus i Compromís.
Per fi em decideix a anunciar que en 2014 formare una xicoteta part del Partit Valencià Compromís, com a integrant del grup de treball del meu poble, ALFAFAR.
Aquesta decisió esta pressa desprès d’estar pensant-lo molt molt de temps, és una decisió dificil, ja que agafes una gran responsabilitat com a ciutadà, pero, per aixo, perque soc ciutada i persona, no puc quedarme de braços creuats vegent les injusticies arreu de tot el mon. Pero, com el món es inabarcable, començare seguint un dels bons consells que diariament em dona la meua companya d’aquesta vida: “fes el bé i lluïta per la justicia on pugues”
Treballaré com a humilde portaveu d’unes idees, idees revolucionàries, que mes d’un regidor no entendrà. Regidor ideologicament apoltronat, polític de política d’escaparata, polític de disciplina de partit, de política que no és política, de política sense ideologia, de política de caritat, i no de politica de justícia, de politica sense resposta,… en fi, de politica buïda.
No senyors, hui en dia no cal eixa política, hui en dia no cal política de caritat. Hui en dia cal justícia, cal que desde els Ajuntaments, que són les institucions més properes a les persones, reclamem justícia, i no ens dediquen simplement a repartir les misèries que ens deixen les seues cúpules corruptes e indecents. Als que vostes, integrants del PP i el PSOE deuen mencions i honors. Perquè el podran fer millor, o pitjor, però tingen-lo en compte, aixo, és el que fan, administrar les misèries que un sistema estructuralment corrupte ens deixa.
Que puc aportar jo a tot açò?
Decència?
Humiltat?
Eixample?
Humanitat? No el se, aixo el haureu d’anar dient vosaltres. Pero de segur que per poc que puga aportar, ja serà molt mes que quedar-me de braços creuats, ja que com be diu la frase: “L’acció més xicoteta serà millor que la intenció més gran”
I direu, que vol fer aquest loco ara? Vos el diré.
Instaurar una idea, una idea “nascuda”un 15 de Maig, i que molts (que no podien estar mes equivocats) creien morta.
El 15M nasqué eixe dia, i com tot en aquesta vida comença el seu cicle. Cresquen, madurant, en continu canvi, transformat a diferents modes de lluita com a moviments socials, Front Cívic, PAH, Marees Ciutadanes, mitjans de comunicació que no responen a interessos de grans corporacions, etc.
Ja cal que anem plantant la llavoreta del 15M a les institucions, per a poder vorer per fi “Els Bortes Verdes” dels collons.
Perquè a mes, no hi ha política de futur per al poble, si aquesta no va fortament lligada al poble, als moviments socials, a les Associacions de veïns, etc. Eixa idea és fer poble, fer consciència de poble, fer particip al poble en totes les decisions polítiques, exercint mes i millor democràcia. El que es la Democràcia participativa, educant-se junts per a ser el poble unit que mai deguérem deixar de ser.
Que algun dia cada un dels que convivim ens puguem mirar a la cara i pensar que allò que és bo pa un és bo pa tots.
Que perquè Compromís?
Compromís, com a Cooperativa de Idees, Compromís perque han demostrat que no tenen amo, Compromís perque fan latent que el que sigam menys, no vol dir que siguen millors, i per descontat, Compromís perquè esta ple de grans persones que coincideixen amb la meua manera de vorer el món i la política.
Compromís x Alfafar perquè primerament sóc alfafarenc, valencià, valencià d’esquerres, un dels valencians que, per desgracia pal feixisme va conservar el “gen-rojo” que tant volgueren extinguir, els avis dels que ens gobernen.
TRANQUILS!! no sóc una persona que responga cegament a la “Disciplina departit”, i estic disposat a pegar amb el puny a la taula per a denunciar qualsevol acte que no siga amb bones intencions. Ja que la “Disciplina de partit” a dut alsr egidors del PP a repartir misèries i no demanar justícia, i du als del PSOE a tindrer una contínua personalitat bipolar. Doncs el que diuen no és el que el seu partit exerceix.
A mes, per lo vist, els integrants de les bases d’aquests partits esteu molt lluny de definir el vertader enemic, i a mes permitiu que les vostres cúpules li facen el camí més fàcil. I cregueu-me, lluitar i fer politica sense saber que hi ha un enemic és fer caure el vostre treball pel poble en sac vuit.
No negare que sóc una persona amb una ideologia molt marcada, molts em podran inclús taxar de radical, doncs, si radical és anar-ne directament a l’arrel del problema, endavant digueu-me radical. Pero en un mon tan a la dreta, es normal que li diguen radical a qui demana justicia, i persupossat molt mes digne es tindrer ideología que careixer d’ella.
Lluitaré i treballaré amb totes les meues forcés i possibilitats per a poder instaurar una economía que mire per les persones, una economía que canvie els parametres reguladors per la ètica, i la sostenibilitat, i no una economia que sols respon al màxim benefici i els interessos d’uns pocs, i que a mes deixa al seu pas un panorama desolador i sense futur.
Cosa que queda patent si es pegauna mirada a les mateixes polítiques que s’estan duent a terme en elsdiferents àmbits internacionals.
Com ja habreu vist que no soc un xic de mitjes tintes,
tambe vos dic que no soc un loco clavat a la Utopia,
jo sols soc un mes de tots vosaltres,
i a tots vosaltres vos esperare algún dia.
Junts, amb força, cap endavant lluìtant per a fer poble, i treballant per a un futur junts.