Compromís per Alfafar vol reconèixer en el Dia de la Dona la tasca de la mestra d’Alfafar, Amparo Navarro Giner. Mestra en l’Escola Nacional Unitària de xiques número dos d’Alfafar, des de març de 1933 a setembre de 1936, cal remarcar la seua defensa dels drets de les dones. Influïda pel feminisme regeneracionista, considerava l’accés a l’educació de les dones bàsic i imprescindible per l’avanç de tota la societat. La seua radicalització la durà a afegir per a les dones l’exigència de la incorporació al treball i la plena igualtat de drets civils i laborals, encara que sense abandonar la seua feminitat i el seu paper de creadores de vida.
El valencianisme serà un eix de la seua vida. Participà en l’assemblea de la Nostra Parla (1922), on va exposar el seu pla d’introducció del valencià a l’escola, incloent
hi l’obligació dels mestres de conèixer-lo. Afiliada a l’Agrupació Valencianista Republicana (1933), i al Partit Valencianista d’Esquerres (1935), intervingué com a oradora en nombrosos actes de propaganda en la campanya a favor del Front Popular.
Detinguda al 1939, i sotmesa a expedient per la Jurisdicció Militar i a la depuració del funcionariat docent, va rebre la sanció de separació definitiva del Magisteri l’any 1941 i va patir la repressió franquista pels seus ideals i la seua obra.
Compromís per Alfafar celebra el Dia Internacional de la Dona Treballadora a
mb el reconeixement a Amparo Navarro Giner, mestra d’Alfafar i lluitadora pels drets de les dones i del escola republicanavalencià a l’ensenyament.

L’estructura invisible 

Qui ha sentit alguna vegada la paraula patriarcat en la televisió?
Al dir patriarcat, designem una estructura social jeràrquica, basada en un conjunt d’idees, prejuís, símbols, costums i inclús lleis respecte de les dones, per la que el gènere masculí domina i oprimix al femení. És una estructura que està per damunt de les persones, encara que cada persona col•labora en major o menor mesura en la seua perpetuació. Al parlar del patriarcat es tracta de comprendre per què passen moltes de les coses que els passen a les dones. “Aunque podem dir, d’una banda, que la societat és la suma de les actuacions de cada un dels individus que la componen, per un altre costat també és veritat que les estructures socials influïxen en el comportament individual, a vegades condicionant-ho amb molta forca”. Ací no se sap bé què és abans, Manifestació dia de la donasi l’ou o la gallina, com ahir ho parlava amb un company ….. l’estructura social o el comportament individual. Però esta és la diferència entre masclisme i patriarcat: mentres que el masclisme és una actitud i una conducta (individual o col•lectiva) , el patriarcat és tota l’estructura social en què molt diversos factors s’entrellacen i reforcen mútuament per a fer possibles les actituds i conductes masclistes: L’educació reglada (col•legis, instituts, universitats) androcéntrica, les religions, els esquemes de percepció i l’univers simbòlic. Són tants els instruments!!!”
Algunes manifestacions externes de l’estructura o sistema patriar
cal s’han convertit en evidents per a la majoria de la gent, gràcies a una labor de denúncia continuada per part de moltes dones. Així, reconeixem les estructures patriarcals en la discriminació salarial per causa del gènere, en la violència masclista o en l’acaçament sexual en el treball.. No obstant això, el patriarcat apareix fins en els detalls més insignificants de la nostra vida diària. En l’estructura o sistema patriarcal, s’assigna a la dona un determinat estereotip, paper social o “rol” subordinat al baró, que condiciona la vida sencera de les dones, del que els és molt difícil escapar i que és profundament discriminatori. I per a reforçar el sistema, la gent sol dir que una dona és tant més “femenina” com més se cenyix a les característiques prefixades d’eixe rol definit pel sistema patriarcal. Alguns exemples:
Manifestació dia de la dona 2 Falta d’autoestima en les dones, induïda per l’educació i l’entorn, por de la llibertat i dependència psicològica dels barons, insatisfacció permanent amb el propi cos, debilitat, inseguretat física, Transmissió i foment dels estereotips pels mitjans de comunicació i la publicitat (la “educación informal”)
El “malestar” sense nom ………….

Amalia Esquerdo.