Hui celebrem a Alfafar el Nou d’Octubre, la data de naixement del poble valencià. Una festa cívicoinstitucional, antiga i representativa, que celebrem els valencians des de fa més de set segles.
Aquesta data ha acotatelsorígens històrico-polítics del nou regne i ens hadotat las valencians d’un corpus de referències que constitueixen el gros d’un patrimoni ideològic.
Però, no només ha de servir com areferent de l’històric rememorat i de la formació de la consciencia històrica, volem i necessitem que la festa contribuïscaa reforçar la nostra identitat i la nostra autoestima, de manera crítica.
Els motius de la festa s’han vulgaritzat, amb una convicció superficial i postissa i, lluny del sermó al•legòric habitual, hem de dotar la nostra festa d’una forta carrega reivindicativa.
Perquè per a la pervivència d’una societat valenciana, més justa civilment, i més ajustada a la realitat social, hem de fer l’ús en positiu de la potenciació i la defensa de la llengua i la cultura històriques dels valencians; es a dir, de l’espai cultural, simbòlic i virtual que ens fa ser un poble i un país.
Alfafar i el País Valencià necesiten projectes polítics d’afirmació en positiu, de present i amb esperances de futur, per a poder fer reversió de la misèria civil, social, política i econòmica dels què ens desgovernen des de decennis.
Amb un ferm compromís de país. No en abstracte, com slogan sinó amb continguts reals. Un projecte de país amb memòria i tradició, amb voluntat civil, de respecte al que pensa la gent, a les minories,als drets democràtics. Un projecte guiat i centrat en la persona humana i en la seua dignitat, de renovament humanista del fet polític i, de ruptura amb el “desordre establert”.
I això s’ha de fer des de baix, des del municipi, des de les associacions, des de la comunitat local.
Compromís per Alfafar ofereix un projecte de defensa, reforçament i creixement d’aquells béns comuns que configuren l’àmbit de vida de la comunitat d’Alfafar, amb un fort compromís ètic, confegit de civisme voluntarista. Un patrimoni comú composat per:
Un patrimoni econòmic i social, que implique desenrotllament equilibrat, defensa del benestar social i dels serveis públics i, la potenciació del xicotet comerç local i de les activitats tradicionals. No volem una política exclusiva sobreles grans superfícies que es beneficien de la reducció d’ impostos. Demanem que s’aplique el principi de capacitat econòmica en totes les seues dimensions.
Un patrimoni cultural, fet de llengua pròpia, de llegat històric, de protecció a les nostres arrels, a la música, les bandes, les escoles; composat pel nostre llegat artístic i monumental, perles diferents manifestacions del patrimoni industrial,del patrimoni hidràulic i els espais urbans històrics.
Un patrimoni natural, que impose les valoracions dels espais naturals com l’horta o marjal. Que conduïsca a la protecció legal i real de l’horta al plans urbanístics, evitant l’especulació. I la potenciació de la marjal com espai propi al qual no hem de mirar d’esquena, afavorint la connexió i el seu contacte amb la ciutadania.
Un patrimoni polític quesignifique demanar més transparència, que es coneguin els contractes públics, els beneficiaris de les dietes i les seues funcions, la publicació dels últims tres exercicis tancats amb el detall complet del compte anual i la publicació d’indicadors financers i pressupostaris.
I sobretot més participació de la ciutadania en les decisions significatives i rellevants. Necessitem decidir i votar els pressupostos locals.Fins ara, l’únic exemple ha estat la consulta pel canvi de nom de la plaça, on no hem conegut ni les bases ni els principis de la convocatòria, el que mostra d’un desinterès per conèixer que és el què el poble vol.
L’actual política de l’equip de govern d’Alfafar és tímida i escadussera, de fets autocomplaents i d’autosatisfaccions. A la fi, ens trobem amb un discurs confús marcat per les mancances i les insuficiències.
Compromís per Alfafar és l’opció políticacapaç de complir el projecte d’afirmació en positiu que necessita el poble d’Alfafar.
I companys, amics i simpatitzants. Hem de ser optimistes; deixar de banda el derrotisme, no resignar-se a l’abdicació o a la marginalitat, i apostar definitivament per nosaltres, perquè ningú més no ho farà. Quan més optimistes siguem, més lluny arribarem.
Visca Alfafar.
Visca el País Valencià.