Carta oberta de Joan S. Sorribes a l’alcalde d’Alfafar

Benvolgut Alcalde:

Hui fa 21 dies que Antonio Valero i jo mateix mantenim una Vaga de Fam, les raons i reivindicacions de la qual vostè, el seu govern municipal, tot l’Ajuntament, el seu partit i el conjunt de la població del nostre poble sap perfectament, exposades en l’escrit que li dirigírem tal dia com ens posàrem a les portes del Consistori decidits a no alimentar-nos fins solucionar el conflicte que vostè i el seu govern municipal obriren amb el Decret d’Alcaldia que rescindia el contracte de neteja viària en el Parc-Barri d’Orba i condemnava a morir la Cooperativa Social del Parc. Bàsicament, el que demanàvem i continuem demanant hui, és diàleg i participació.

Demà a les 9 del matí ens tornàrem a reunir, per tercer vegada. Com en les dues anteriors ocasions, li vull traslladar la nostra millor disposició per establir una negociació real i sense condicions prèvies que acabe amb el conflicte present i òbriga la porta a trobar solucions consensuades que permeten la millora de les condicions de vida dels nostres conciutadans, especialment d’aquells que pitjors situacions han de patir.

No és possible una negociació com la que li proposem sincerament si vostès insistixen a posar com a condició prèvia l’acceptació que la neteja de les places i carrers del nostre barri quede fora de la mateixa (això no és negociar, dialogar, buscar consensos, sinò imposar unes solucions prèvies decidides unilateralment per vostès) i per eixa via vostès acaben amb 27 anys d’experiència provada d’un programa d’inserció sòcio-laboral per a persones en risc d’exclusió social (perquè cal deixar-ho clar, nosaltres no estem reclamant la concesió d’un servei públic “a dit”, estem reclamant que una part d’un servei públic siga utilitzat dins d’un programa d’inserció sòcio-laboral per a gent en risc d’exclusió social, d’una banda, i una àmplia col·laboració entre el moviment associatiu de caràcter social i l’Ajuntament per implementar un vertader programa d’ocupació comunitària, d’altra banda, i això perquè entenem que els dos principals problemes sagnants que pateixen hui els alfafarencs i alfafarenques són la desocupació i la pobresa).

En les dues anteriors reunions, nosaltres, a demanda de vostès, hem deixat clar que no es tracta de cap problema legal, que jurídicament són viables les solucions que hem posat damunt la taula. Tant ho hem fet així que una de les seues grans preocupacions, la de la possible “il·legalitat” i, per tant, una presumpta comissió de delictes de “prevaricació”, que podrien afectar anteriors corporacions, però també la seua pròpia, li vam poder “tranquil·litzar” i argumentar que no era així, i que per la nostra part entenem tant la situació irregular amb que s’ha hagut de viure en els últims anys que érem els primers interessats a regular per via d’un Conveni de Col·laboració la relació de l’Ajuntament d’Alfafar i la Cooperativa Social del Parc.

Ho hem fet amb legislació i arguments, i per si quedava algun dubte li hem posat també altres Convenis de Col·laboració signats per diferents ajuntaments i associacions, molts dels quals inclouen en part o totalment el servei de neteja viària per a concretar programes d’inserció sòcio-laboral per a gent amb risc d’exclusió. Per tant, o la delinqüència s’estén pertot arreu en la lectura i aplicació que es fa de la llei, o vostès no tenen raó i els problemes jurídics que esgrimixen, senzillament, no són argument i, sobretot, no són la raó de la seua decisió. Si no són arguments i limitacions de caràcter jurídics el cudol que ens separa realment, parlem doncs amb claredat de quins són eixos cudols i enfrontem-los amb voluntat de traure’ls del camí i d’aproximar-nos.

Per la nostra part, plantegem un Conveni de Cooperació en què participe l’Ajuntament d’Alfafar, la Cooperativa, les entitats associatives que fan acció social al barri, el moviment associatiu, amb un conjunt de mesures que el farien absolutament transparent i participatiu, i amb totes les garanties, un conveni que arroplegant la seua funció central d’inserció-sòcial per a persones en risc d’exclusió seria una de les bases fonamentals per un ampli pla d’ocupació comunitària en benefici del conjunt de la població de tot Alfafar.

Clarificat que no estem davant de cap qüestió jurídica, sinò en el terreny de la política, vull fer-li una crida perquè demà, quan ja portàrem 22 dies de Vaga de Fam, la seua actitud, la del seu govern municipal, canvie i en acabar eixa reunió puga’m tots, sincerament i amb satisfacció, dir que s’ha obert una negociació real i sense condicions prèvies entre les parts, que el conflicte entra en vies de solucions consensuades, garantint la transparència, el bé comú i la participació ciutadana, que la Vaga de Fam acaba demà mateix.

Amb l’esperança de rebre demà una resposta positiva,

Joan S. Sorribes, amb 21 dies de Vaga de Fam

Arxivat en: General

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *